dijous, 15 de maig de 2014

CAN CREUS

  Aquesta petita masia queda arraconada entre antics edificis de les Roques Altes. Per això és la menys coneguda del poble.
  En un principi, l'edifici era un forn, possiblement comunitari, i utilitzat per altres masos del voltant.
  Aquell petit forn, amb els anys va passar a ser una vivenda.
  Al seu interior s'hi ha trobat una pedra amb una inscripció del 1.287, la qual cosa el converteix en un dels edificis més antics del poble. 

Cedida Núria Puértolas.

  Cal recordar que el nucli més antic de la nostra població actual, sembla ser que estava ubicat a les Roques Altes.
  Segons la documentació que ens han facilitat els seus actual propietaris, Josep Lluís Prenyanosa i Núria Barnils, tenim una idea del que ha anat vivint la propietat des de finals del segle XVIII.
  
Cedida Núria Puértolas.


1.744, 20 d'octubre. La propietat passa a Josep Altimira, de Sant Vicenç i als seus successors.
Descripció de la propietat: Un tros de terra rocosa, de sembradura sobre el torrent de la font Saiola que termeneja; a orient, a migdia i occident amb les terres del mateix domini del Baró de Castellet i amb el torrent de la font Saiola, a solell amb les terres de Sant Joan de Dalt.
Tracte de la compra:
-pagar al domini una lliura i dos sous de moneda de Barcelona, més una gallina, el primer dia de l'any a partir de l'any 1.745, com a cens de dita terra.
- que es pugui construir en dita peça una casa. Per a fer la casa, té permís d'agafar la pedra que trobi a les terres de la baronia, sempre que no sigui la que hi ha als marges o a altres llocs on la seva sostracció pugui causar dany.
-permís per anar a buscar aigua a la font Saiola.
Com a compliment dels pactes, Josep Altimira dóna com a penyora tots els seus béns haguts i per haver.
1.797 Ampliació de les terres per a destinar-les al conreu de la vinya.
Pacte del contracte:
-conrear la terra i pagar els fruits com a delme i primícia deguts.
- pagar una entrada de 35 lliures catalanes.
- haurà d'estar conreada abans de dos anys.
- quan la vinya quedi morta o abandonada durant sis anys, tornarà al domini del senyor principal i, a més, haurà de pagar el delme corresponent al que hauria pogut produir la terra.
- haurà de pagar al senyor dos sous i 6 diners del cens cada 15 d'agost.
Com a compliment dels pactes, Josep Altimira dóna com a penyora tots els seus béns haguts i per haver.
1.791 L'amo del mas i les terres fa testament el dia 3 de juny de 1.791. En morir, aquell mateix any, la seva propietat passa als hereus Maria (dona), Joan , Margarita, Maria Teresa i Victòria (fills).
Els hereus del mas el posen a pública subhasta i el compra en Pere Creus, pagès del terme de Sant Pere de Vallhonesta.
El pagès adquireix:
La casa des de la terra fins al cel, amb un portal obrint, junt amb una tina, un forn i el terreny contigu que té una llargària de tretze canes i mitja i una amplada de nou canes, en la partida anomenada Torrent de la Saiola, que consisteix en tres feixes de terra, part de conreu i part erma, un cortà i mig de sembrats de blat (poc més o menys) en les terres contigües al mas.
Els terrenys estan sota el domini d'Ignasi Aparici a qui hauran de pagar el dia de Nadal de tots els anys quatre sous i una gallina. La resta que són divuit sous o una lliura i dos sous, que és el total del Cens, estan repartits en els altres masos contigus (propietat de Manuel Altimira , de Josep Farriols i de Josep Llobet).
1.815 Francesca Forns  ven la finca a Maria Àngels Marquet i Casajoana, vídua de Josep Plans, pagès de Vallhonesta  per 650 lliures, moneda de Barcelona.
 1.865 Maria Àngela mora i deixa la propietat al seu net (segons el seu testament del 28 desembre del 1844), Valentí Plans i Marquet (fill de Joan Plans i Inés Marquet, casat i de 34 anys) La finca en aquell moment es valora en 5.000 rals de vellò. En Valentí cedeix a son pare, Joan Plans l'usdefruit  de la propietat.
1.872 En Joan Plans vendrà la casa a Albert Subirana i Arnau (solter i de 30 anys), nascut a Castellbell i llavors pagès de Sant Vicenç, per 368 escuts (equivalents a 920 pessetes)
1.890, 10 de maig, mora en Subirana i deixa la finca en usdefruit a la seva mare, Francesca Arnau i Vila i les vinyes al seu germà Joan. Però hi havia molts deutes pendents i la casa es va vendre per poder pagar-los.
1892 La finca es ven llavors a Faust Martí i Bigas qui es farà càrrec de pagar els deutes d'hipoteques sobre la casa. Llavors, Francesca Arnau li lloga la finca al nou propietari per 75 pessetes anuals. Al testament, Faust Martí deixa la possibilitat que Francesca Arnau pugui recuperar la casa, tot i deixar en herència la finca en tres parts, una per a cadascun dels seus fills.
1.913 Carme Vilaseca i Marcet compra la finca als germans per 750 pessetes, amb els diners del seu sou i els de la seva pròpia herència que son pare, Antoni Vilaseca li anticipa.
1.960 Carme Vilaseca i Marcet ven la finca, per 6.000 pessetes a la seva filla M. Estrella Soldevila i Vilaseca, Casada amb Jaume Grauvilardell i Plans (propietari de la botiga de queviures de la plaça de l'Ajuntament).
1.993 en morir Carme Vilaseca, la finca passarà, per herència, a Jaume Grauvilardell Soldevila.

1.99   En Jaume Grauvilardell ven la propietat. En Josep Lluís Prenyanosa i la Núria Barnils adquireixen la finca, amb les terres i dret a l'aigua de la font de Saiola. Es dediquen a recuperar l'estat original de la casa i a fer-la més habitable.

  En adquirir el mas, als anys noranta, els actuals propietaris es van trobar l'edifici en molt mal estat. Han dedicat molt de temps i esforç a recuperar l'estat original del mas.
  Explica en Josep Lluís que ha anat descobrint aspectes de la casa, que no sabia que hi foren. Per exemple, comparant les mides interior i exterior de l'edifici es va adonar que no coincidien. En furgar la pedra interior, va aparèixer una antiga cisterna que recollia l'aigua de la pluja de la teulada.

  Aquest petit mas té planta, pis i golfes, amb una teulada a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana on es troba la porta principal. Aquesta façana està orientada al sud, amb una lleugera inclinació a l'est. Al seu davant s'alcen els edificis que donen al carrer de les Roques Altes i oculten el mas, al qual s'hi accedeix per un petit carreró. Can Creus consta com el número 10 del mateix carrer.
En Josep Lluís Prenyanosa davant 
la porta de casa seva.
Cedida Núria Puértolas.

  Davant la façana de ponent que dóna al torrent de la Saiola, hi ha un petit pati franquejat per uns coberts que havien estat destinats al bestiar i que, actualment s'han habilitat com a estances de la vivenda.
Cedida Núria Puértolas.

  L'edifici ha sofert diverses ampliacions al llarg dels anys.
  Del seu origen com a forn, de planta quadrada, en convertir-se en vivenda s'hi va afegir un cos a la banda sud (on ara hi ha la porta d'entrada). 
A les pedres de la façana de ponent 
s'hi pot observar els canvis en els cossos afegits.
Cedida Núria Puértolas.


  Aquests cos també de planta quadrada, té una coberta de creueria molt ben conservada. 


Cedides Núria Puértolas.

  A l'esquerra (ponent) del cos de l'entrada hi ha l'escala que dóna accés al pis.


Cedides Núria Puértolas.

  El pis té dos cossos i una escala a la banda nord que comunica amb les golfes.
  
 Aquestes reformes que convertirien el mas en vivenda són de finals del segle XVIII ja que és quan, segons els escrits del registre de la propietat, es dóna permís a Josep Altimira per a conrear les terres adjacents (convertint-les quasi totes en vinyes) i agafar la pedra per a construir la vivenda.
  Eren els anys en què la vinya va començar a enriquir l'economia del municipi.
  En aquesta època, l'antic forn es va convertir en el celler del mas.
  El celler està cobert amb bigues i maons cuits a mà.
  A la façana nord (lleugerament inclinada a l'est) s'hi va afegir la tina,la boixa de la qual tenia sortida al celler.
  Damunt la tina, que encara es conserva, hi ha la terrassa del pis. En aquesta terrassa hi han fet una petita divisió per a emmarcar l'emplaçament de la tina.

Cedida Núria Puértolas.

 L'espai amb les fustes, on s'aixafava el raïm (entre la terrassa i la tina), actualment és un petit taller que dóna al pati interior de l'edifici.
  Com que els propietaris actuals són una parella molt amant de les antiguitats, en la restauració han aprofitat objectes ja en desús donant-los propietats ben curioses que omplen la casa amb un ambient encisador.
  Per exemple, per a conservar l'escalfor de les diferents plantes, hi ha unes portes que aïllen els espais. Per poder moure-les, en Josep Lluís ha creat un sistema de politges ben curiós.

 Una lletera fa de contrapès de la politja per poder
alçar la porta cobreix l'espai de l'escala. 
Cedida Núria Puértolas.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada