diumenge, 24 de novembre de 2013

SANT JOAN DE DALT

  Situada a la banda de llevant de Sant Vicenç de Castellet.


  Situada a l'extrem est del municipi de Sant Vicenç de Castellet, té una extensió de 90 hectàrees, 15 d'elles conreables i la resta forestals.


  En aquests terrenys hi podem trobar una més gran varietat d'espècies d'animals que en d'altres del voltant perquè els seus amos no han volgut que s'hi practiqui la cacera.
  A la finca arriben aigües de quatre torrents, que acaben desaiguant al Llobregat (Torrent de Sant Joan de Dalt, de la Font Saiola, de Can Joan Domingo i del Fondo).

Història del mas
  L'edifici original és de principis del mil·lenni passat, ja que hi ha inscripcions a l'interior del 1.211, però és un edifici que s'ha anat ampliant amb el temps i les necessitats.
  La primera ampliació, sembla ser, es remunta a l'any 1.570; la següent és de l'any 1.688 i una tercera, la més important, del 1.773. (això és el que podem saber per les inscripcions que encara es conserven a les portes de l'interior).

  Segons el treball de Mireia Ribalta i Rosell, neta dels actuals propietaris, la primera notícia sobre els propietaris de la casa apareix inscrita al llindar d'una de les portes, on es pot llegir Maria Sant Joan de Dalt, 1.773.
  Hi ha documentació que fa referència a la família Santjoan Dedalt i Playa des de 1.774. A partir del 1.800, només apareix el cognom Playà.
  L'any  1.872 mor Francesc Playà i Casajuana, casat amb Francisca Buguña i Puig. L'herència va passar a la seva filla gran, M. Teresa Playà que era soltera.
  La germana petita, Francisca Playà es va casar amb en Joan Playà. Aquest tenia cases i propietats a Folgueroles (Osona) amb masoveria. La parella se'n va anar a fer de masovers a l'Oller, a Salelles.
  Amb la mort de la germana gran, la Francisca va heretar la finca de Sant Joan de Dalt, s'hi va instal·lar i va fer una important reforma a la casa instal·lant aigua corrent i electricitat. També hi va fer instal·lar un lavabo i una cuina.
  Prop de la finca de l'Oller, on havia viscut la família Playà, hi havia la casa "Can Poc s'hi cull" on vivien en Josep Rosell i Arnau, la seva dona, Antònia Grané, i els seus dos fills, Jaume i Maria Rosell.
  L'any 1.926 Antònia Grané va quedar vídua. Com que la família Playà no tenia fills i necessitaven qui els ajudés amb el mas, van proposar a l'Antònia Grané que ella i la seva filla Maria es traslladessin al Sant Joan de Dalt com a criades i en Jaume com a mosso a canvi de què, a la mort dels Playà, els deixarien la propietat en herència.
  I així la propietat va passar, amb els anys, a l'Antònia Grané. En morir aquesta, va deixar el mas al seu fill i unes cases del carrer de l'estació per a la seva filla.

El mas, amb Antònia Grané i família.

  En Jaume es va casar amb Assumpció Forasté, filla de Manresa i van tenir un fill, en Pere, que és l'actual propietari del mas.
  La Maria es va casar amb Martí Martí, fill de Ripoll, i van anar a viure a Manresa.
  
 Arxiu Miquel Vila.

1.953, octubre.
Revista Castellet,número 105.

 Arxiu Miquel Vila.

"El Breny" 1.977 Especial Festa Major.
Imatge de Carles Cabrelles.
Cedida al fons de la Biblioteca municipal.

 1.997
Cedida David Bricollé.

 1.997
Cedida David Bricollé.
  Descripció del mas.

  És una masia d'estructura clàssica, amb planta baixa, pis i golfes; teulada de doble vessant, amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia.
  A la planta hi havia els cellers i espais per al treball. Al pis hi ha la vivenda, que s'ha anant ampliant amb els anys i que conserva, damunt de les portes de les habitacions, eculpits en la pedra de la llinda, els anys en què es construïren.
  Les golfes són àmplies i s'havien destinat a guardar el gra i les olives.
  L'edifici té coberts adossats a banda i banda.
  Davant de la façana principal s'hi van construir uns coberts que s'usen com a galliners i quadres de bestiar. Separats de la casa per un pati al qual s'hi pot accedir per la porta est que comunica amb el bosc de Sant Joan; o per la porta oest que comunica amb l'hort, la pallissa i la bassa.

Coberts davant la façana sud.
Cedides Núria Puértolas.

Imatge de la banda sud dels coberts
que dóna al torrent.
Cedida Núria Puértolas.

  El mas de ant Joan de Dalt té dues portes d'accés a l'edifici: la de la façana sud que dóna a la planta i la de la façana nord que dóna al pis.
  L'edifici té dos cossos diferenciats que es poden observar fàcilment dels de l'exterior per les teulades que, tot i estar disposades en la mateixa direcció, són de diferent alçada. El cos nord, amb l'entrada que dóna al pis habitat, és el més antic i té una alçada superior.
  El mas s'abastia fonamentalment de l'aigua de la Font de la Saiola i d'un pou que podem trobar a l'est de la casa, prop de l'actual Residència d'avis.

  Pou.

 Pou.

Torrent on hi havia la popular font de la Saiola.
Cedides Núria Puértolas.



   Façana principal (sud)

  Actualment, els propietaris acostumen a utilitzar la porta de la façana nord com a entrada principal ja que dóna directament a la planta on tenen la vivenda, però aquesta no és originàriament l'entrada principal.

  Davant la façana sud hi ha un pati (en un principi havia estat l'era del mas) envoltat d'uns coberts en forma de baluard. Aquests coberts encara ara es dediquen principalment al bestiar.


                            Estables per al bestiar. 
                            Cedida Núria Puértolas.

  A la planta de la façana hi ha una porta al centre coberta amb arc de mig punt fet amb dovelles de pedra calcària, estretes i llargues; amb una inscripció gravada a la clau on només s'aprecia 16. Hi ha una finestra a cada costat de la porta. Al pis hi ha dues finestres i una porta que dóna a una petita balconada i a les escales que donen accés del tancat al pis. A les golfes s'hi obren 3 finestres més petites. La façana està arrebossada i els volts de les finestres són de pedra.


Entrada principal.Façana sud.
 Les dovelles de l'arc de la porta fan 1,30 metres de llarg.
Cedida Núria Puértolas.



Façana nord. Hi ha una escala exterior que permet l'accés directament al pis a través d'una porta, oberta posteriorment a la construcció d'aquest cos, que data de mitjans del segle XIX, quan es van fer una important rehabilitació de la casa.
  A banda i banda de l'entrada hi ha dues construccions on es troben 2 de les tines del mas.




 Entrada a la tina est, façana nord.
Cedida Núria Puértolas.

Entrada a la tina oest, façana nord.
Cedida Núria Puértolas.
  Façana de ponent
  Aquesta façana llinda amb uns coberts i amb els horts.
  S'hi obren 6 finestres a l'alçada del pis, 3 a l'alçada de les golfes i una espitllera a l'alçada de la planta.
  Podem veure fàcilment la diferència d'alçada entre els dos cossos de l'edifici. El cos més elevat correspon a la part més antiga del mas.


Cedida Núria Puértolas.

  Façana de llevant
  Adossades a aquesta façana trobem les dues construccions a l'interior de les quals hi ha les altres dues tines del mas.
  Les quatre tines externes, tant les que hi ha a la façana nord, com les que hi ha a la façana est, són circulars i folrades amb cairons de ceràmica vidriada vermellosa.

 Façana de llevant, tina de la banda nord.

  Façana de llevant, tina de la banda sud.

Conjunt vist des de llevant.
Cedides Núria Puértolas.

  
  La pallissa i l'era
  L'era, que en els primers anys estava ubicada davant de la façana sud, en créixer el mas es va haver de traslladar.
  Es va ubicar a la banda de ponent, una mica separada de l'edifici i s'hi va construir una pallissa.
Aquest edifici és d'una sola planta, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana de ponent on hi ha l'entrada principal.
  A l'interior hi ha dos espais diferenciats.
  Degut al desnivell del terreny, part de la paret de llevant de la pallissa, queda enclotada. Al costat d'aquesta paret est hi havia la bassa.

 Façana sud de la pallissa.

Façana principal (oest) de la pallissa i era.

Façana de llevant de la pallissa.
Cedides Núria Puértolas.


   L'interior està dividit en 3 crugies perpendiculars a la façana. 
  En la planta baixa el sostre està cobert amb volta de canó. A la crugia central i a la meitat sud de les dues laterals aquesta volta està feta amb maó disposat en forma d'espiga. A la meitat nord de les dues laterals la volta és de pedra i corresponen a la part més antiga. El centre de la volta central està tallat per l'escala de pedra que permet l'accés entre el pis i la planta. A la
planta hi havia els antics estables, els graners i els cellers. 

  Els cellers principals estaven situats a la banda nord de la planta, ja que en aquesta banda i en la banda est es trobaven les tines (2 a la façana nord i 2 a l'est) i les boixes que s'obrien als cellers.
  A la volta de la dreta hi ha una cisterna sota el nivell de terra on s'acumulava l'aigua de la pluja. També hi ha una "gruta", un passadís subterrani d'uns 8 metres de llarg on s'havia amagat el menjar durant la guerra.
  A la volta de l'esquerra hi ha un espai destinat a guardar l'oli, amb recipient circular de pedra que fa, aproximadament 1 metre de diàmetre i que porta gravada la data de 1.770.

  Primer pis.
  A l'entrada, a l'esquerra, hi ha una sala. A la crugia central, coberta amb volta, hi ha un foc a terra, a l'esquerra hi ha la cuina, actualment reformada. A la llinda de la porta de la cuina, s'hi pot llegir 1.211, la qual cosa corrobora que és la part més antiga del mas.  
  Aquesta planta es comunica amb el cos nou que es va edificar més tard, però que actualment està totalment unit al primer formant un sol pis. A banda i banda de la sala-menjador que ocupa la crugia central, trobem les habitacions. A la llinda de pedra de cadascuna hi podem veure, gravades, les dates de la construcció. En la llinda de la porta que dóna a la terrassa i escales que porten al pati, podem llegir 1.570.
  La reforma per a unir aquests dos cossos de l'edifici, segons la inscripció de la llinda de la porta que els comunica, és de l'any 1.773.
  Golfes. Es destinaven a guardar les olives i el gra.




El curs 2.011- 2.012 l'Escola Puigsoler va a visitar els seus veïns.

 Pere Rosell, actual propietari de la masia.
Porta d'entrada a la cuina.
Cedida Núria Puértolas.

L'Assumpció, propietària.
Entre la cuina i la sala d'entrada, hi ha el foc a terra.
Cedida Núria Puértolas.

Façana sud, principal.
Cedida Núria Puértolas.


Taula i bancs a la sortida del pis de la façana sud.
Cedida Núria Puértolas.

L'era.  
Cedida Núria Puértolas.

Porta que dóna al bosc de Sant Joan. 
Cedida Núria Puértolas.

 Estables per al bestiar.
Cedida Núria Puértolas.


Porta de dormitori. Planta superior. Porta amb la inscripció "MARIASTJOANDEDAL 1.773"
Cedida Núria Puértolas.

 Portes originals.
Cedida Núria Puértolas.


Dormitori. 
Cedida Núria Puértolas.

Entrada cuina. 
Inscripció més antiga de la casa.
Cedida Núria Puértolas.

Porta de dormitori.  
Cedida Núria Puértolas.

Rellotge menjador.
Cedida Núria Puértolas.

 Estança entrada actual.
Cedida Núria Puértolas.

 Planta baixa i antiga entrada principal.
Cedida Núria Puértolas.

 Estris del camp.
Cedida Núria Puértolas.

Cordills per a marcar el camp de cultiu.
Cedida Núria Puértolas.

Pastera. 
Cedida Núria Puértolas.

Romanes. 
Cedida Núria Puértolas.

Bàscula. 
Cedida Núria Puértolas.

Ribot. 
Cedida Núria Puértolas.

Gàbies. 
Cedida Núria Puértolas.

Premsa de 1.881 
Cedida Núria Puértolas.

 Forn.
Cedida Núria Puértolas.

Falç.
Cedida Núria Puértolas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada