diumenge, 24 de novembre de 2013

CAL JEPICH

  Es troba a mà esquerra, al cap de munt del carrer de  les Roques Altes, número 12.
  Al costat de l'entrada, a mà esquerra, s'hi pot trobar el cartell informatiu.

Cedida Núria Puértolas.

  Pel que fa al nom del mas, trobarem informació en documents de l'administració on consta escrit igual que a la imatge anterior. 
  Era el sobrenom que li van donar a en Joan Plans i Vives. Fill de les Vives i d'una família de Castellbell, que es va casar amb una pubilla del mas. Viatjava sovint a Terrassa on comprava cabres i les portava cap al poble. Pel que explica l'actual propietària, aquest senyor havia fet de "prestamista" en aquells temps. Fiava productes agrícoles i bestiar als veïns.
  Si prenem com a bo el nom de Gepic, el seu origen podria venir del malnom que es donava a pagesos i, sobretot, als portadors de vi i càrregues relacionades amb l'ofici, ja que deien que el fet de portar tant de pes al damunt i treballar encorbats, els feia sortir un gep a l'esquena.
  Però a la casa ens han dit que el nom autèntic del mas és Cal Jepich. I així consta en la documentació.
  Llavors podria ser que fos a causa de la manca de normativa de català i la poca cura que, en aquells temps, es posava en els noms de les escriptures, o bé podria ser, com comenta Joan Corominas en el diccionari etimològic, que fos un sobrenom de Josep, diminutiu Jep i diminutiu de Jep, Jepic. De tota manera aquí tampoc hi trobaríem la h final.

Imatge publicada a "El Breny"


Arxiu Ricard Gomis.

   L'edifici està fet en dues etapes diferents.
   La primera etapa és de l'any 1.760. És l'estructura que es veu al centre de la imatge, amb teulada de dues aigües, paral·lela a l'entrada.
  Consta de planta, pis i golfes.
  A l'interior hi ha tres crugies perpendiculars al carener de la teulada. Les tres estan cobertes amb volta. La volta de la central, a l'entrada és feta amb maó, però el tram del final de la volta és de pedra. El sostre de la crugia de l'esquerra, originàriament era un sostre pla, amb bigues, però posteriorment es va refer amb una volta de maó. A la de la dreta es troba l'escala que porta al pis superior.
  La antiga porta principal és a la crugia del centre i, a la llinda hi ha gravada la data de 1.768 i amb una rosa de la sort al mig.
Cedida Núria Puértolas.
Detall.
  Amb l'ampliació de la masia, l'any 1.850 (feta per la besàvia de l'actual propietària), aquesta façana i la seva porta van quedar tapats.
  L'ampliació, a la zona del migdia (façana de l'edifici) és una crugia de forma rectangular i perpendicular a les tres de la part antiga, té la mateixa amplada que l'antiga façana i té una teulada d'un sol vessant inclinat al sud.
  A la planta baixa, hi ha tres zones. La central és la que dóna accés a la casa. A l'esquerra s'hi troba la premsa del raïm i una màquina de batre. L'amo hi va construir al terra un dipòsit per a fer de tina, però en no poder mantenir les condicions necessàries per a la seva funció, es va deixar d'usar. La zona de l'esquerra s'usa com a magatzem.
  

Façana actual, orientada a migdia, com la original
 resultat de l'ampliació.
Cedida Núria Puértolas.


Detall del llindar de la porta d'entrada.

  El primer pis d'aquesta ampliació era una galeria oberta que s'havia usat com a assecador i per a treballar. Tenia tres arcs que donaven a migdia i dos arc més laterals (un orientat a llevant i l'altre a ponent) Posteriorment aquests arc es tancar amb les finestres, convertint així la galeria en un espai interior de la casa.
  A la part de llevant hi ha una altra ampliació, que  consta de planta i pis.
L'edifici de la dreta és l'ampliació que es va fer a la façana de llevant.
No té golfes.
Cedida Núria Puértolas.

  A la zona nord hi ha una altra ampliació. Una correspon a un annex a l'edifici, amb planta pis i golfes, i l'altra ampliació correspon al forn que es va construir a la cuina de l'edifici antic, al primer pis i que té una arcada al nivell de la planta.

A la part inferior hi havia la tina que va desaparèixer.
Cedida Núria Puértolas.

Detall de l'ampliació.
A part superior de l'arcada es troba el forn
que comunica amb la cuina.
Cedida Núria Puértolas.

  La casa va tenir dues tines, una a la zona de ponent, adossada a la l'estructura més antiga de la casa. Es trobava dins d'una estructura de planta quadrada a la qual s'hi pot accedir a través d'una escala exterior. Les boixes donaven als cellers interiors coberta amb una teulada. Actualment en aquest espai s'allotja la caldera de la casa.
  La segona tina era adossada a la part posterior. Actualment és una habitació.
  Les dues tines eren circulars i folrades amb rajoles de ceràmica vermella.
  
Cobert, a la façana de ponent.
Sota hi ha la tina. Actualment l'espai està ocupat per la caldera.
Cedida Núria Puértolas.

  L'actual propietària, la Rosa Puig i Sabata qui, molt amablement ens ha guiat i explicat la història de la masia, ens ha comentat que, a la casa, hi conserven documentació i escriptures datades des de 1.740 fins als nostres dies.
  El mas sempre ha estat de la mateixa família, tot i que els cognoms han anat variant al llarg dels anys perquè tot sovint eren les pubilles les qui heretaven i, en casar-se i tenir fills o filles, es perdia el seu cognom.
  Hi ha un document de l'any 1791 on consta que el propietari del mas va vendre la casa que a Josep Casajuana i Marquet. En aquest document s'especifica que es tracta d'una casa amb tina, hort i terra campa que es troba en una zona, propietat d'un tal Vilaseca
  Les terres i finques d'aquella època pertanyien, generalment, a grans propietaris. Així trobarem masos que eren propietat de la baronia de Castellet, d'altres rics propietaris o de l'Església. 
  Comenta que els amos d'aquestes terres eren la família Amat (hereus de la baronia de Castellet) que vivia a Barcelona. Tenien delegades les funcions de responsabilitat als amos del mas de Sant Joan de Baix. 
  Havien de pagar un delme als propietaris (a través dels administradors) i un delme a la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell (ja que la parròquia del poble hi depenia).
  Els amos de les terres les posaven a disposició de les famílies amb la condició que mai no podien estar dos anys sense conrear. Si passaven dos anys i no s'havien conreat i, per tant, tampoc recollit les collites, se'ls treien les terres. 
  A canvi de treballar les terres i donar una part dels beneficis als propietaris, els masovers tenien dret a recollir les pedres que volguessin i edificar les seves pròpies vivendes. Així és com va néixer Cal Jepich. Mas que, com s'ha comentat anteriorment, havia de donar comptes de les seves activitats i producció als amos de Cal Sant Joan de Baix i als del mas de Cal Gimferrer.
  La dedicació principal d'aquest mas era el cultiu de les vinyes. En arribar la fil·loxera i arruïnar tota la producció vitícola del poble, la besàvia de la Rosa Puig va decidir plantar el cep americà (de molta fama en aquell moment en què totes les vinyes havien patit la terrible plaga que va acabar amb la important producció, no solament del poble, sinó d'arreu del país.
  Però aquells ceps no van donar els resultats esperats.
  Llavors la dona va llogar el terreny de davant de la casa, pujant a mà dreta del camí, com a pedrera per poder fer front a les despeses del mas.


 Cedida Núria Puértolas.


 Màquina de batre.
Cedida Núria Puértolas.


Premsa.
Cedida Núria Puértolas.
Façana de ponent, amb el cobert per a la tina.
Cedida Núria Puértolas.

Façana nord.
Possiblement, l'espai interior era destinat al bestiar.
Cedida Núria Puértolas.

Detall de la imatge anterior.
Abeurador per al bestiar.
Cedida Núria Puértolas.
  
  Cal Jepich nevat.
Cedida Domènec Bach.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada