diumenge, 24 de novembre de 2013

CAL COTOLIU

  Aquest mas està situat al que se suposa és el barri més antic de Sant Vicenç de Castellet.
  Es troba al carrer de Les Roques Altes, número 15.
  



  En Lluís Vila, actual propietari, ens explica que el mas pertany a la seva família des de l'època dels seus besavis.
  Abans, la família Vila havien estat els masovers de Cal Putxet, però en temps dels besavis es van traslladar de mas.
  Cap a finals dels anys vuitanta, es va començar a fer la reforma del mas per tal d'acomodar-lo i fer-lo més habitable. Tot i així es va intentar mantenir al màxim l'estructura de l'edifici.
  A més (detall de molt agrair), en lloc de desfer-se de les eines, estris i mobles antics, el propietari ha conservat tots els que ha anat trobant i els ha integrat en la decoració de la casa.
  La façana principal, antigament estava orientada al sud. Ara és a la banda nord.
  A part que la majoria dels masos orientaven la façana principal al sud per aprofitar el màxim la claror, el camí que antigament conduïa cap a Vallhonesta passava per davant d'aquesta façana. El tram de carrer des del número 14 fins després de Cal Jepic no existia.
  Explica el Lluís que l'antic camí tenia, aproximadament, el següent recorregut.



  La façana principal original doncs,era aquesta:
Cedida Núria Puértolas.
Descripció:


  És un mas que consta de planta, pis i golfes; amb teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana.
  Tenia tres tines: dues són a la banda on ara hi ha el taller del Lluís i l'altra és a dins l'edifici, a la banda de ponent.
  Té pou propi al que es té accés des del pis.
  A l'estructura de la planta hi trobem dues parts diferenciades.
  La més antiga correspon a l'antic celler (on actualment hi ha l'entrada del mas).
  Aquest celler, és una crugia rectangular, orientada d'est a oest (és a dir, perpendicular al carener de la teulada), té les parets de pedra i està coberta amb volta catalana (més plana que la volta de mig punt i coberta amb maons).
  Actualment en lloc de vi, el que emmagatzema és una part de la història del mas.
  El que sens dubte crida més l'atenció és una gran bota de vi. Acompanyada d'una altra bota de grans dimensions, però que al costat de la primera, passa gairebé sense pena ni glòria.
  Ens explica el propietari que, durant la guerra, dins la bota s'hi van amagar 3 monges per poder treure-les del poble sense ser vistes.
  Aquesta gran bota va contenir vi fins fa uns 30 anys quan, a causa d'unes fugues a la fusta, la van haver de buidar.



Cedides Núria Puértolas.

  Als baguls (arques de núvia) hi ha recollida l'antiga ceràmica que es conservava al mas (plats, gerres, càntirs, cassoles...)
  Són els primers baguls que hem trobat al poble que encara conserven els peus originals.



Cedides Núria Puértolas.

   Les rajoles del terra són les originals del celler.
   Hi ha dues calaixeres (una d'elles amb la fusta llavorada) on es recullen antigues publicacions, quaderns d'escola dels avis, llibretes amb anotacions...




Cedides Núria Puértolas.

    On hi havia hagut la porta original del celler (banda sud), s'hi ha instal·lat una porta antiga de la casa.
   La porta d'entrada actual, que dóna al carrer de Les Roques Altes, s'ha obert ara a la cara nord del celler.
  
Entrada original del celler.
Cedida Núria Puértolas.

  A la banda de ponent s'hi ha instal·lat la nova escala que dóna accés al pis.
  Tota l'obra de restauració s'ha fet intentant conservar al màxim l'aspecte original del mas i incorporant materials similars als de l'època.


  L'escala original per arribar al pis estava situada, curiosament, a la banda nord de l'edifici. És a dir amb la porta on ara hi ha el carrer. Era una escala estreta i molt costeruda que pujava adossada a la banda est del celler. Avui dia no existeix.

  Com tots els masos, a mesura que millorava l'economia, l'edifici s'anava ampliant.
  Pel que sembla, aquest mas es va ampliar a nivell de planta per la banda est (escala i coberts), per la banda oest amb les dues tines i l'actual taller del Lluís i, fonamentalment per la banda sud.
  En l'ampliació de la banda sud hi trobarem a nivell de planta, petites estances per al bestiar (a la banda est), una gran volta davant l'entrada del celler i una tina (a la banda oest)
  Per a accedir a aquesta tina, hi ha unes escales que es van haver de restaurar a causa del seu mal estat, però que conserva la ubicació i les mides.
  A sota de les escales, espai reforçat amb una petita volta, hi havia les gallines.

Cedida Núria Puértolas.

  A la imatge superior, al darrera del simpàtic Nick, hi trobem l'espai dedicat al bestiar menut (segurament les gallines). L'escala de l'esquerra és la que havien de pujar amb les portadores de raïm. La porta és l'entrada a la tina.
  Al centre l'entrada al celler.
  A la banda dreta de la imatge, espais per al bestiar. Les menjadores donen al costat de la porta d'entrada.
  A la dreta l'escala exterior que du al pis.

  Arcada de l'entrada:
  

 Curioses espitlleres, situades entre la planta i el pis.

 Menjadores que donen a l'estable.
 El porter automàtic de l'època.
Cobert, a nivell del pis, amb una rajola o llosa,
servia per a veure que estava picant a la porta.
Cedides Núria Puértolas.

  A la dreta de l'entrada i ha l'antic estable.


Menjadores que es podien carregar des de l'exterior
(a l'entrada del celler)
Cedides Núria Puértolas.

  A la banda est, sota l'escala que du al pis, hi trobem una altra estança. És una crugia rectangular, coberta amb volta de pedra. Per la seva forma i dimensions, possiblement hauria estat un magatzem.
  Al fons, al terra hi trobem la tapa de l'antic pou sec. Aquesta casa tenia la comuna incorporada a l'interior de l'edifici, al pis.

Entrada sota l'escala.

 Crugia de pedra amb volta de canó.

 Tapa fossa asèptica.
Cedides Núria Puértolas.

  Detalls:
Arnesos per al bestiar.

 Estris camp.

 Esclopets de segador.

Antiga màquina de cosir familiar.


Eines del mas.

Cedides Núria Puértolas.

Arxiu Ricard Gomis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada